Sentir

Les llàgrimes sorgeixen,

es desborden per les finestres

Els meus ulls,

es tanquen, i cauen, amb força,

s'emporten tota la merda,

És un riu, dos rius, en estat pur,

pletorics, plens, acuosos...

Són tristos, em commouen l'esser,

em frustren la pau,

em sento alleujada

Però que hi vols?

Tot segueix igual,

però diferent,

és un fluir que em calma,

un fluir que m'avergoñeix,

és una debilitat

Per qué en l'intimitat?

mostrar la tristesa,

l'ira...que més...

Tant és!

Si és aigua, només

Com mar salada,

silenciosa o no,

amb gemecs o sense,

amb sanglots o no...

És el plor de les nines i els ninots,

que es creien titelles de la societat,

ho són,

però els fils s'han de tallar,

els estereotips que diuen:

Ei, noi, ei noia...no ploris!

Per qué no?

és una mostra física,

del meu sentir,

aquí dins, al cor

a la ment

a l'esperit...

un, dos tres...

Compto, però no sé, ¿ el qué?

El temps, els errors, els moments,

jo vull viure,

però moro,

jo vull morir,

però visc,

una mort vivent,

una nina de porcellana,

d'ulls tristos, bella dorment, quietud,

però dins, molt a dins, sento

sento, sento...i sento

No ho puc evitar

Jo no sóc un titella, això ha de quedar clar!